Blogia
Antón Castro

MEQUINENZA RECUERDA A JOSÉ CASABÓN

MEQUINENZA RECUERDA A JOSÉ CASABÓN

Recibo este correo de Lourdes Ibarz, que anuncia el homenaje que se le rendirá al músico José Soler Casabón el próximo día 30 en la Sala Goya de Mequinenza:

 

En la Sala Goya de Mequinenza el próximo día 30 de agosto a las 7 de la tarde se celebrará un acto conmemorativo del 125º aniversario del nacimiento del músico mequinenzano José Soler Casabón, contemporáneo de Gargallo, Picasso... que estamos descubriendo gracias a la colaboración de Pierrete Gargallo, hija del escultor que, de pequeña, convivió con él.

 

La revista aragonesa Rolde publicó el artículo de Jordi Estruga i Estruga. El pdf se halla http://www.mequinensa.com/es/municipio/celebres/joseSolerCasabon.aspx

 

 

JOSÉ SOLER CASABON

HACE 125 años, José Soler Casabón —un relevante adelan-

tado de la música de su tiempo— nació en Mequinenza. Se

trata de un compositor que, a pesar de haber efectuado significativas

aportaciones musicales, es prácticamente un desconocido en su país.

Por este motivo, nuestro ayuntamiento creyó oportuno dedicarle el

presente homenaje.

José Soler Casabón, nació, el 31 de agosto de 1884, en el numero

1 de la calle de les Pedres del Poble vell. Era hijo de un comerciante

mequinenzano y de una maestra de Samper de Calanda. De niño

se trasladó a Barcelona donde, a los 15 o 16 años, ya componía

sonatas para violín y piano así como melodías en lengua catalana.

Además de compositor fue pianista y guitarrista pero, sobre todo, un

excelente violinista.

Marchó a Paris cuando contaba unos veinte años y allí participó activamente

en los movimientos vanguardistas galos. Amigo desde la infancia

del relevante escultor, Pablo Gargallo (autor de la escultura de

este programa), mantuvo en Francia estrechas relaciones con insignes

figuras del arte y de las letras: Picasso, Apollinaire, Reverdy, Gris,

Miró, Manolo, Llorens Artigas, Ruidobro, Princet, etc.

Su música figuró en importantes eventos culturales y artísticos así como

en distintos largometrajes. Fue en el año 1917 cuando el insigne poeta

Apollinaire, entusiasmado tras haber escuchado una composición

musical de nuestro músico —Soliloque—, interpretada en un evento en

el que el poeta participaba como conferenciante, le propuso escribir

la música para un ballet que había creado sobre uno de sus poemas:

Le musicien de Saint Merry, publicado en la obra titulada: Calligrammes.

Además de Soler Casabón, Apollinaire había previsto poder

contar, como colaboradores de la obra, con Picasso y Diaghiliev.

Dificultades del ballet de Diaghiliev a causa de la revolución rusa

de1917, la muerte de Apollinaire (1918), las repercusiones de las

tres contiendas bélicas (la española y las dos europeas) así como

sucesivos e inesperados cambios en la dirección de los grandes teatros

parisinos (años cuarenta y cincuenta del pasado siglo), fueron

obstáculos que impidieron su representación.

Hoy, por primera vez en España, se estrena en Mequinenza una pequeña

muestra de la música que formaba parte de este ballet. Aunque

limitado, no deja de ser un primer paso en la consecución del deseo

expresado por el reconocido musicólogo francés, Damien Top, en el

sentido de que, el ballet de Apollinaire con música de Soler Casabón:

“sigue ocupando un lugar en la lista de obras míticas

que hay que intentar resucitar”

Jordi Estruga

 

 

FA 125 anys, José Soler Casabón —un rellevant avançat de la música

del seu temps— va nàixer a Mequinensa. Es tracta d’un compositor

que, malgrat haver realitzat signifi catives aportacions musicals, és pràcticament

un desconegut al seu país. Per aquest motiu, el nostre ajuntament

va creure adient dedicar-li el present homenatge.

José Soler Casabón, va nàixer el 31 d’agost de 1884, al número 1 del

carrer de les Pedres, al Poble vell. Era fi ll d’un comerciant mequinensà i

d’una mestra de Samper de Calanda. D’infant es traslladà a Barcelona

on, als 15 o 16 anys, ja componia sonates per a violí i piano així com

melodies en llengua catalana. A més de compositor, fou pianista i guitarrista

i, molt especialment, un excel·lent violinista.

Viatjà a Paris als voltants dels 20 anys on va participar molt activament

en els moviments de l’avantguarda francesa. Amic d’infantesa del rellevant

escultor, Pablo Gargallo (autor de l’escultura d’aquest programa) va

mantenir a França estretes relacions amb insignes fi gures de l’art i de les

lletres: Picasso, Apollinaire, Reverdy, Gris, Miró, Manolo, Llorens Artigas,

Ruidobro, Princet, etc.

La seva musica fi gurà en importants esdeveniments culturals i artístics

així com en diferents fi lms francesos. Fou l’any 1917 quan, el reconegut

poeta Apollinaire, engrescat desprès d’haver escoltat una composició del

nostre músic —Solliloque—, interpretada en un acte cultural en el que el

poeta hi participava com a conferenciant, li va proposar d’escriure la

música per a un ballet que havia creat basant-se en un dels seus poemes:

Le musicien de Saint Merry, publicat a la seva obra: Calligrammes. A

més de Soler Casabón, Apollinaire havia previst que hi col·laboressin en

el ballet, Picasso i Diaghiliev.

Difi cultats del ballet de Diaghiliev, a l’haver esclatat la revolució russa del

1917, la mort d’Apollinaire (1918), les repercussions de les tres conteses

bèl·liques (l’espanyola i les dues europees), així com els successius i

inopinats canvis en la direcció dels grans teatres de Paris (anys quaranta

i cinquanta del passat segle), foren uns obstacles que impediren la seva

representació.

Avui, per primera vegada a Espanya, s’estrena a Mequinensa una petita

mostra de la musica d’aquest ballet. Encara que limitat, no deixa de ser

un primer pas vers a l’acompliment del desig expressat pel reconegut

musicòleg francès, Damien Top, en el sentit de que, el ballet d’Apollinaire

amb música de Soler Casabón:

“segueix ocupant un lloc en el llistat d’obres mítiques

que s’ha d’intentar ressuscitar”

Jordi Estruga

2 comentarios

jorge luis casabon -

creo q soy familia del fallecido vivo en cuba pero tengo conocimiento q mis raicesson de españa..es un honor ver el magnifico trabajo en homenaje a este gran musico y compositor...

Víctor Juan -

El artículo que Jordi Estruga firmó en "Rolde. Revista de Cultura Aragonesa" sobre José Soler Casabón puede consultarse en la página de la propia revista. Anoto el enlace directo:
http://www.rolde.org/content/files/magazine_31_06_casabon.pdf

Gracias, Antón
Víctor